Tantra i meditació



La paraula tantra bé de l´arrel “tan” que significa amplitud, totalitat. Aquesta via mística ha marcat profundament el Budisme i l´Hinduisme conservant al mateix temps les seves propies característiques shivaítas.

 Va ser transmés per nombrosos llinatges dels quals alguns troben la seva font fa cinc o sis mil anys en la vall de l´ Indo. El tantra va arribar al seu esplendor entre els segles set i tretze, en el regne de Odyana, en la veïna Cachemira i en l´ Asma, situat a les antípodes de la cadena de l´ Himalaya. D´ Odyana, Padmasambhava va introduir el tantra al Tibet en el segle vuit, mentre que a la mateixa època es difonia per tota l´India i Nepal, però també a la Xina, Japó i Indonesia.

 La recerca tàntrica té el seu eix sobre l´idea de què no hi ha res a afegir o treure a l´ésser, doncs aquest té l´essencia absoluta. Situat més enllà del dogma, de la creença, de la religiositat, dels preceptes morals, és un ascepticisme laic per excel.lència, totalment integrat a la realitat de la vida quotidiana. És una via femenina i esfèrica que inclou  la totalitat dels éssers i reconeix plenament la força de la dona. És una via de retorn a la font original, a l´ ésser embrionari que inclou la totalitat.
El tantra abraça tota forma de vida creativa i destaca la bellesa continguda en els petits detalls que ens regala l´univers: l´art, la música, la filosofia, la dansa, la sexualitat. Res és bo o dolent. Tot forma un tot.

La meditació com a via
La meditació és accedir a la part més profunda del nostre ésser, no contaminada per la nostra cultura, les nostres creences, les nostres experiències, el nostre sentit de l´ego i de la separació. Es situa més enllà de tota divisió entre nosaltres i l´ absolut. És descobrir en un mateix l´espai i la totalitat per damunt del pensament diferenciador, és el retrovament de l´estat natural de la ment.

Meditar ajuda a reordenar la ment i calma l´ansietat. Millora la comprensió d´objectius i motivacions, equilibra el caràcter. També pot ajudar a fer resurgir motivacions, traumes, emocions o energies enquistades.
Les maneres de meditar que corresponent al tantra de Cachemira i d´ Odyana, tal i com Padmasambhava va introduir en el Tibet al segle VIII són:

La no-meditació
Cal instal.lar-se d´una manera còmoda en la calma i el silenci. Ens aseiem  amb l´esquena ben recte, perfectament distesa, amb la respiració natural, suau i silenciosa. Situem la nostra atenció en un estat de presència absoluta sense que la ment vagi vagant en els tres temps. És l´estat natural de la ment que resta espontaneament en l´estat de no- distracció, de no-producció, de no-meditació.

La meditació del cor
Si no podem entrar de cop en aquest estat ens concentrem en una lletra d´un vermell radiant en el centre del cor, de la mida que ens sembli apropiada. Aquesta imatge ha d´ estar present molt vivament, sense esforç i que ella absorbeixi tota la nostra atenció.

La concentració i la serenitat
Agafem un objecte simple i el posem davant nostre, hem de dirigir la nostra mirada sobre aquest objecte sense moure les pestanyes, i no podem deixar que cap cosa ens ocupi la nostra ment i fixan-nos en la seva presència d´una manera natural i distesa. Mirem tot el que se´ns pot presentar sense agafar-ho i a poc a poc anirem troban la pau. Tot el que apareix es llibera naturalment, sense esforç per part nostre. Aviat no podrem sortir d´aquest estat, ni tampoc tindrem ganes de moure´ns. Serà el senyal de què ens anem familiaritzant amb la calma .