dilluns, 14 d’octubre del 2013

L´ANDROPAUSA


Normalment es parla de la caiguda d´hormones com si només fos cosa de les dones i els homes quedessin exclosos d´aquests canvis que ells també pateixen amb l´edat. Queda molt lluny una teràpia d´hormones per els homes, encara que crec que no és el més aconsellable, i el fet que puguin aceptar que ells també pateixen una devallada hormonal. A molts homes se´ls diagnostica depressió i diferents disfuncions, i molts d´aquests símptomes amagen l´inici de l´andropausa. Comencen a patir l´andropausa entre els 45 i 50 anys, edat en que el seu rendiment físic i mental comença a sentir-se una mica més disminuït.

En la andropausa van minvant els andrògens, i en la menopausa els estrògens. Els andrògens són hormones sexuals masculines i són les encarregades de desenvolupar  els caràcters sexuals masculins en el cos humà. A partir dels 40 anys els nivells d´andrògens comencen a disminuir gradualment, a poc a poc, sobretot, els nivells de la testosterona, que és la forma més activa dels endrògens. La testosterona participa en la formació dels ossos, en les funcions metabòliques, en la funció del fetge, en el desenvolupament de la glàndula prostàtica i en la producció de les cèl.lules sanguínies de la medul.la.

Principals símptomes de l´andropausa:

- Perdua del cabell
- Disminució de la capacitat de concentració i del rendiment laboral
- Cansament
- Sudoració nocturna
- Aument de pes i perdua de la massa muscular ( el greix té tendencia a acumular-se en l´abdomen)
- Ginecomàstia ( aument de les mames )
- Alteracions del son ( insomni, apneas del son)
- Mala circulació
- Dolors musculars
- Baixa autoestima, ira, ansietat, irrabilitat, depressió
- Ereccions dèbils
- Disminució del desig sexual, etc...

Aquestes caracteristiques són consecuència del desgast corporal, i és el resultat dels canvis en les funcions biològiques i fisiològiques de les cèl.lules i els teixits. 
Les alteracions sexuals és només un aspecte, en conjunt l´home sent que té una pèrdua de la seva potència sexual, masculinitat, capacitat laboral , seguritat en ell mateix i una baixa autoestima.
Els símptomes de la andropausa també s´associa amb els nivell d´estrés, una mala alimentació, poc exercici, i les toxines ambientals.
L´andropausa a diferencia de la menopausa, ha estat menys i mal diagnosticada, i com a consecuència poc tractada. En aquest cas, com en d´altres, la reflexologia pot ser molt útil. Amb la teràpia s´obté un benestar tant físic com psíquic i s´alleugereixen els símptomes ( el cansament, els dolors musculars, l´ansietat, etc...).



dimarts, 13 d’agost del 2013

A vegades ens podem passar anys sense viure en absolut, i de cop la nostra vida es concentra en un instant


Oscar Wilde


dilluns, 29 de juliol del 2013

Els animals, una bona teràpia

Els animals tenen la capacitat d´ ajudar-nos a equilibrar la nostra salut.
S´ha demostrat que la companyia d´un animal ( gos, gat, ocell etc..) ajuda a les persones grans a sentir-se menys soles i més útils. Són la medicina ideal per combatre la depressió, la soletat, l´ansietat i ajuden en l´ aprenentatge en nens amb problemes de comportament.

Els gossos guies o de servei estan entrenats per ajudar a persones discapacitades perquè puguin portar una vida normal sense dependre dels altres.
La teràpia amb dofins per malalties com l´autisme i la síndrome de Down.
El gats són ideals per persones amb problemes psicològics. Acaronar la sua pell d´un gat i el seu suau ronroneix ajuda a reduir l´estrés.
La teràpia amb cavalls, l´ equinoteràpia, ajuda a superar les pors, aumenta la confiança en un mateix i millora l´autoestima.
Els animals de granja poden ajudar a persones amb timidesa i depressió.

Els animals tenen una manera particular d´aceptar a les persones sense calificar-les. L´aceptació per part d´un animal no admet cap mena de judici. Tenen el cor obert, són grans mestres. Ens ensenyen moltes qualitats, l´empatia, el perdó, la amabilitat, la dignitat.
L´animal no ens critica ni ens jutja, és un confident inmillorable i neutral a l´hora de conviure.
L´animal estima sense condicions.



dilluns, 1 de juliol del 2013

La llei de l´atracció

Qualsevol cosa que et passi per la ment l´atreus cap a tu. Cadascun dels teus pensaments és una realitat, una força.
Els grans mestres de tots els temps ens han ensenyat que la llei de l´atracció és la més poderosa de l´univers.
Poetes com William Shakespeare, Robert Browning i William Blake ho van expressar mitjançant la música. Artistes com Leonardo da Vinci ho van representar amb els quadres. Grans pensadors com Sòcrates, Plató, Pitàgores, Isaac Newton, Victor Hugo etc, ho van compartir en els seus escrits i ensenyaments.

N´han fet difusió mitjançant els seus escrits i històries, religions com l´hinduisme, les tradicions hermètiques, el budisme, el judaisme, el cristianisme i l´islam i civilitzacions, com la dels antics babilònics i egipcis. La llei, de la qual s´ha deixat constància al llarg dels mil.lenis en totes les seves formes, es troba en escrits de totes les èpoques.
La llei sempre ha existit i sempre existirà. És la llei que determina l´ordre complet del univers, cada moment de la teva vida i tot el que passa. Siguis qui siguis, siguis on siguis, la llei de l´atracció configura tota la teva experiència vital, i aquesta llei actua a través dels teus pensaments. Ets tu qui posa en funcionament la llei de l´atracció, i ho fas mitjançant la ment.

Segons la llei de l´atracció alló que és similar atreu allò que és similar, de manera que, quan tens un pensament també atreus cap a tu pensaments similars. Com a humans, la nostra tasca és aferrar-nos a pensaments sobre allò que volem, tenir ben clar allò que volem i és a partir d´aquí que comencen a invocar una de les lleis més poderoses de l´univers. Et converteixes en allò en què més penses, però també atraus allò en què més penses.

A la llei de l´atracció tant li fa si alguna cosa et sembla bona o dolenta, si la vols o no la vols, només respon als teus pensaments.
La llei de l´atracció és una llei de la natura, és impersonal i no fa distincions entre coses bones o dolentes. Rep els teus pensaments i te´ls reflecteix, en forma d´experiències que constitueixen la teva vida. La llei de l´atracció és limita a donar-te allò que estàs pensant.

Mentre vas pensant la llei de l´atracció funciona. Sempe que flueixen els teus pensaments actua. Quan penses en el passat la llei de l´atracció funciona, quan penses en el present o en el futur la llei de l´atracció funciona. És un procés continu. No pots premer pausa ni stop, sempre està en acció com els teus pensaments.

Nosaltres som com uns repetidors humans, transmetem una freqüència amb els nostres pensaments. Si volem transformar alguna cosa de la nostra vida hem de canviar la freqüència canviant els nostres pesaments.


Bibliografia: "El secret"  de  Rhonda Byrne

dimecres, 26 de juny del 2013

Filosofia xinesa

L´aigua és la cosa més suau 
i encara així pot penetrar montanyes i terra.
Això mostra clarament el principi de què 
la suavitat supera la duresa.

Lao Tzu

dijous, 20 de juny del 2013

Les quatre lleis de l´espiritualitat

A l´India s´ensenyen les quatres lleis de l´ espiritualitat.

-  La primera:
La persona que arriba és la persona correcta, és a dir, que ningú arriba a les nostres vides per casualitat, totes les persones que ens envolten, que interactuen amb nosaltres, són allà per alguna raó, per fer-nos aprendre i avançar en cada situació.

- La segona:
El que succeeix és l´única cosa que podia haver succeït, res, però res, absolutament res del que ens succeix ens les nostres vides no podia haver estat de cap altre manera. Ni tan sols el detall més insignificant, el que va passar va ser l´únic que va poder passar, i va haver de ser així, perquè aprenguem aquesta lliço i seguim endevant.
Totes i cadascuna de les situacions que succeexen són perfectes encara que la nostra ment i el nostre ego es resisteixi i no vulgui aceptar-ho.

- La tercera:
En qualsevol moment que comenci és el moment correcte. Tot comença en el moment indicat, ni abans ni     després. Quan estem preparats perquè una cosa comenci a les nostres vides, és allà quan començarà.

I la quarta i última:
Quan alguna cosa s´acaba, acaba simplement així. Si alguna cosa va acabar en les nostres vides, és per la nostra evolució, per tant és millor deixar-ho, seguir endavant i avançar ja enriquit amb aquesta experiència.



dilluns, 17 de juny del 2013

Untar-nos amb oli, una bona pràctica

Per nodrir, hidratar i protegir la pell no és necessari gastar-nos molts diners, podem fer-ho d´una manera casolana, efectiva i econòmica amb olis vegetals. Les cremes que hi ha al mercat estan plenes de productes tóxics derivats del petroli, com és la parafina que l´únic que fan és tapar el porus de la pell,  i a més tenen un efecte rebot, la pell encara es torna més seca.

Las glàndules sebàcies s´encarregen de què la nostra pell estigui coberta d´una fina capa de greix que  ajuda a mantenir l´equilibri de les bacteries que viuen en la pell, a més de protegir-la.
En diferents tradicions médiques i religioses ha sigut un costum untar-se d´oli, sobre tot en nens i ancians.
Untar-nos amb oli abans de ensabonar-nos en ajudarà a protegir la nostra pell.
En la pell es poden utilitzar molts olis: d´oliva, de sèsam, de lli, d´ametlla etc. A més hi podem afegir unes gotes d´oli essencial segons les nostres necessitats i gustos.
Per afegir l´oli essencial ( hi podem barrejar fins a tres olis essencials ) utlilitzarem  un oli base com el d´ametlla que ens serà molt fàcil de trobar.

Exemples d´olis essencials que podem utilitzar:

-  L´oli essencial de romani és molt útil a l´hivern, activa el rec sanguini  i escalfa tot el cos, estimula el metabolisme, millora la nostra energia i la capacitat de concentració. Aquest oli essencial està recomenat en persones que pateixen reumatisme. Les pells fredes, flàccides i amb cel.lulitis també se´n beneficien.

- L´oli essencial de llimona té un efecte refrescant i regenerador, ens pot ajudar en estats d´humor depressius, en cas de hipotensió arterial, per pells sensibles, reforça el sistema de defensa de la pell, aumenta la secreció de les glàndules sebaceas de les pells seques.

- L´oli essencial d´espígol ens ajuda ens periodes d´estrés, debilitat, és tranquilitzant, molt útil en les picades d´insectes, calma les al.lergies de la pell i és un bon antisèptic.

- L´oli essencial de farigola que ens ajudarà en les malalties reumàtiques dels mùsculs i de les articulacions. Estimula l´eliminació de toxines en l´organisme, és un exelent antiinflamatori i antisèptic.
Ajuda a la formació de hormones sexuals masculines. 

 Preparat d´oli pel bany:

En una ampolla de vidre de 200 ml d´oli d´ametlles i afegim tres tipus d´olis essencials, en aquest cas farem una combinació per obtindre un oli corporal activador i molt estimulant.
Afegirem dotze gotes d´essència de llimona, dotze gotes d´essència de romani i dotze gotes d´essència de fusta de sandal, aquesta última essència té un caràcter masculí i activa les hormones masculines. Aquestes hormones també es produeixen en l´organisme de les dones, encara que en menys quantitat i són molt importants per el procés de combustió i eliminació de sustancies velles i que ja no es poden aprofitar. En dones estrogenas amb tendencia a l´ obesitat, cel.lulitis i retenció de líquids dels teixits, compensa els excés de hormones femenines, els  estrogens, que són els responsables d´aquesta retenció de liquids.

Aquest preparat l´utilitzarem  abans de la dutxa amb la pell seca i ens farem una bona frega per tot el cos començan per els peus en direcció al cor, es a dir sempre ascendent.
Després ens podem passar l´aigua amb una mica de sabó, els sabó no té que ser excessiu. I ens aixugarem bé, és important que no quedi restes d´ oli a la pell.

En aquest preparat si no tenim oli d´amnetlles podem utilitzar oli d´oliva, millor de primera prensada. L´oli d´oliva és un bon antioxidant perquè porta vitamina E.

Exfoliant amb oli d´oliva i sal marina gruixuda:

Si la nostra pell és sensible podem fer servir sal fina o sucre. Aquest preparat exfoliant el farem servir igual que el preparat anterior, amb la pell seca i  fent fregues des de els peus fins els pits. Si fem la part de l´escot  hem de tenir cura de no fregar molt fort, la pell d´aquesta zona és molt fina i delicada, després ens dutxarem ( amb molt poc sabó) i ens aixugarem bé.
En les pells delicades un cop cada quinze dies serà suficient, en pells seques i desvitalitzades podem fer-ho un cop a la setmana i a l´estiu si ho creiem necessari dos cops per setmana.


Montserrat Arincón






dissabte, 8 de juny del 2013

El cos diu el que la nostra boca calla?

A occident la paraula ha tingut sempre una gran importància per resoldres conflictes psíquics, doncs es considera que verbalitzar allibera emocions reprimides, pel que ha estat el principal mitjà terapèutic per alleugir els mals de l´esperit. Es dóna per fet que en compartir-lo, el dolor s´alleugereix, així com compartir la felicitat es dobla. Està clar que expressar-se i manifestar les emocions de manera tranquil.la i serena amb persones de confiança ajuda a que no quedin enquistades, i que tancar-se en un mateix fa que la vida psíquica s´enrareixi. El problema és que es fa un ús immoderat de la paraula, es parla massa de banalitats i sovint és calla el que s´ha hauria de dir. Quan  la paraula és el suport del penssament, dialogar, contrastar i reflexionar, enriqueix i és terapèutica per ella mateixa. En canvi com deia Cervantes " hablar sin pensar es tirar sin apuntar", encara que això, pel fet de fer aflorar emocions i sentiments ocults mitjançant l´associació d´idees, pot ser un recurs d´instrospecció i una bona teràpia.

"La paraula pot tenir la força d´una fletxa, i penetrar fins al fons de l´esperit de qui l´escolta."
Ésqui (s.V a.C )

En el desenvolupament de la persona, les emocions contrariades, les frustracions, el dolor i les ferides, deixen cicatrius tant en el cos com en el caràcter. La salut és la lliure circulació de l´energia, i la malaltia un estancament. Aquestes tensions acumulades, ja siguin físiques o psíquiques, són , per tant, un impediment per la salut.

Per evitat el dolor que provoca, per exemple, una hèrnia discal, la musculatura de la zona es contrau per inmobilitzar la columna, el que comporta una disminució del rec sanguini, que vol dir menys oxigen, menys respiració i nutrició cel.lular, i acidesa per acumulació de residius metàbolics, de manera que si aquest estat es perllonga acaba provocant la cronificaió del problema i la lesió en forma de artrosi. I el mateix passa a nivell psíquic amb les emocions estancades i mantingudes en el temps: la por, la ira, la tristesa, les preocupacions i l´estrés provoquen bloquejos en la circulació d´energia, una mena de durícies psíquiques per evitar el dolor que acaben condicionant el comportament d´una manera inconscient. Tant el dolor físic, com l´emocional i el moral  propicien la immobilitat a fi d´anestesiar els sentits, desconectant una esfera de l´esser. Aquests bloquejos, als que també s´anomenen cuirasses, són de fet, mecanismes de defensa per evitar el dolor i el patiment. Aquestes cuirasses es poden detectar a nivell físic en transtorns de tot tipus; a nivell psíquic en forma de creences limitants i prejudicis; i a nivel emocional com a reaccions extemporànies. I de fet, tot sovint es manifesten tant en el cos, com en el comportament i en el caràcter. Aquestes cuirasses són un obstacle per la fluida circulació del "qi"(energia), per la lliure expressió de pensaments i sentiments; depenent de la intensitat, en condicions òptimes, quan tot va bé, interfereixen mínimament en la vida, però en condicions abverses, o quan s´aguditzen, poden arribar a generar malaltia.

La perspectiva holística permet veure la totalitat en cadascuna de les parts d´un tot, pel que s´entén que el cos es manifesten les rigideses psíquiques, i la psique reflecteix les tensions físiques. El fisioterapeuta quan toca l´esquena, el reflexoleg quan fa massatge als peus fàcilment troban correlacions entre bloquejos físics i emocionals, i s´han establert paral.lelismes més o menys afortunats entre els transtorns orgànics i les diferents actituds davant de la vida. La Louise Hay ha fet una descripció molt exhaustiva i força ocurrent d´aquestes correlacions, i afirma, per exemple, que el mal de genoll indica que no es trepitja ferm a la vida, conexions tan vagues i subjectives que qualsevol les pot assumir fàcilment, doncs poc o molt, la por, la inseguritat, la necessitat de caminar amb més fermesa per la vida estan al fons de cada pesona.

" en el refredat, el nas raja quan el cos no plora; el mal de coll apareix quan no és posible comunicar les afliccions i l´estómac crema quan la ràbia no aconsegueix sortir " 


Autor: Dr. Miquel Masgrau, metge acupuntor
www.masgrau.net

dimarts, 4 de juny del 2013

La paradoxa del nostre temps


Tenim cases més grans, però families més petites.
Més conveniències, però menys temps.
Més titols, però menys sentit.
Més coneixements, però menys capacitat de judici.
Més experts, però més problemes.
Més medicines, però menys salut.

Hem anat fins la lluna i hem tornat,
però ens costa creuar el carres per coneixer el nou veí.
Tenim molt en quantitat, però poc en qualitat.
Homes grans, però caràcters petits.
Beneficis elevats, però relacions superficials.
Són temps on hi ha molt al aparador, però res a la rebotiga.

DALAI LAMA

divendres, 3 de maig del 2013

Fira Natturapia





Què poden aportar les teràpies alternatives?


L´osteopatia, que postula determinats massatges o manipulacions, especialment a la regió vertebral, què és on tenen més eficàcia, extensible a l´aparell locomotor en general, són unes actuacions osteopàtiques que relacionen desequilibris del nostre organisme, especialment a la columna.

L´acupuntura, que treballa sobre meridians energètics, activan-los, equilibran el Yin i el Yang.
El Shin Jyutsu, una aportació filosòfica, artística i curativa japonesa que es basa en trobar l ´harmonia aplicant els camps d´energia vital a les energies del cos per desbloquejar-les o revitalitzar-les.

L´homeopatia, que prové de hómoios ( semblants) i páthos(malaltia), és un sistema terpèutic que consisteix en tractar les malalties mitjançant substàncies capaces de produir una reacció anàloga a la malaltia que es vol combatre: similia similibus curantur ( els semblants curen els semblants ). L´homeopatia reconeix una capacitat innata de l´organisme per mantenir-se. Aquesta capacitat és la força vital, la qual regula automàticament les seves funcions i les seves reaccions per fer front a les agressions del medi extern i restablir la salut.
En fer ingerir unes dissolucions infinitesimals de substàncies que entren en simpatia amb l ´energia vital i l´estimulen, l´homeopatia intenta ajudar la reacció natural per mantenir l´equilibri, i això actua a favor del cos i mai en contra dels símptomes, cosa que sí fa la malalatia convencional o al.lopàtica.

Les flors de Bach, la reflexologia, la naturopatia i un llarg etc, una infinitat de cures mèdiques que tenen lloc propi, ja sigui com a simplies tècniques o bé com concepcions més generals, però totes entenen l´entitat humana dins la seva unitat espiritual i física, o en la seva relació amb l´entorn físic i universal.

Però la medicina té la tendència, diguem-ne natural, de negar la positivitat intrínseca d´aquestes " altres medicines" al.legant-ne la manca de cientificisme. No tenim proves objectives del funcionament dels seus mecanismes curatius. Per exemple l´acupuntura  o la reflexoteràpia ens parlen de meridians, d´equlibris del Yin i Yang, ens diuen que tot l´organisme corporal es reflecteix en la planta del peu i , que per tant, si pot incidir per curar, però la medicina cientificopositivista es pregunta raonadament quina relació hi ha entre una part de la nostra planta del peu i el ronyó, per exemple. És evident que no tenim cap dada objectiva que ho provi, però, en canvi, aquestes tècniques orientals ens demostren que tocan aquesta part del peu o posant agulles en llocs determinats milloren patologies del nostre cos situat a distància.

Hem de tenir en compte que, tot i tratar-se d´experiències empíriques de segles, no existeixen metodologies cièntifiques que n´expliquin els mecanismes d´actuació, com tampoc no disposem d´estadístiques contrastades per aquestes teràpies. Solament l´empirisme fonamental en unes bases teòriques, la pràctica diària i l´observació ens demostren que en bastants casos, amb les tècniques aplicables, s´obtenen curacions i milloren patiments. Per tant diriem que " van bé".

Com que són opcions relativament modernes en la pràctica actual d´Occident, se´n comença a racionalitzar l´ús i a estandaritzar-ne la pràctica per a unes determinades patologies i uns determinats pacients. Amb un cert menyspreu, es diu que una persona ha millorat en els seus símptomes amb acupuntura o reflexoteràpia perquè la seva patologia era banal i podia haver millorat amb qualsevol altra teràpia o per efecte placebo. De totes maneres, els fets objectius són que molts pacients milloren. Són teràpies que a vegades han aconseguit certs èxits després del fracàs d´altres teràpies convencionals, que han permés obtenir millores, especialment en el terreny de les denominades malalties o patiments funcionals.

Com que hi ha evidències del caràcter positiu d´aquesta mena de teràpies, la medicina cientificopositivista no ha de ignorar-les, les ha de coneixer, s´hi ha d´implicar, amb els seus mètodes racionals, obtenir unes metodologies que racionalitzin les indicacions i l´ús d´aquestes teràpies.

Hi ha societats o agrupacions científiques reconegudes oficialment, però encara estem a l´inici. De la mateixa manera que les aportacions d´aquestes teràpies comencen a ser valorades per la comunitat científica establerta, encara existeix un ampli rebuig dels professionals a utilitzar-les i a reconèixer-ne els beneficis.

Al poder científic establert, ja sigui pel domini dels cosos doctrinals de les especialitats o per el poder econòmic de les grans figures mèdiques establertes o de les indústries medicosanitàries, no li interessen els canvis que posin en dubte la manera de fer i els tarannàs imperants. Afegim que són teràpies que no necessiten grans aparells tècnics diagnòstics ni terapèutics, que no fan bellugar gran quantitat de diners, ja que normalment es fonamenten en una íntima relació entre el pacient o malalt i el terapèuta.

Si hi ha un tret que tenen en comú aquestes teràpies, és entendre l ´entitat humana com un organisme producte de l´evolució natural, i entendre que, si pateix, és perquè està en desequilibri amb aquesta natura que l´ha fet posible. Interpretar i actuar sobre aquesta " unitat" específica és la funció del terapeuta o el professional, sigui naturopata, homeòpata etc..

Aquestes medicines, i la infinitat de tècniques conegudes també com alternatives s´haurien de tenir en compte i ser motiu d´estudi i coneixament en les universitats per ser incorporades al bagatge intel.lectual i científic del coneixament en ciències de la salud. No fer-ho significa amputar importants coneixaments que es mostren efectius i que avui conviuen en el nostre planeta. Per dir-ho graficament, no pot ser que milions de xinesos o indis s´hagin estat equivocan durant milers d´anys.


Bibliografia: La salut avui: ciència o negoci?  Converses amb un metge
Autors: Carles Forns i Rosa Vila

diumenge, 21 d’abril del 2013

El rellotge del nostre cos, el ritme circadià

El rellotge biològic marca un ritme específic o un comportament cíclic a un grup de cèl.lules, a un òrgan o a una glàndula endocrina. Els diferents rellotges biològics están vinculats intrínsecament a un rellotge central.
Aquest rellotge coordina els diferents rellotges biològics entre si, i s´assegura que cada activitat del nostre cos es realitzi segons el seu pla mestre. Aquest pla mestre fa que l´organisme faci un constant esforç per mantenir un equilibri perfecte. El rellotge central està controlat per el cicle més important, el " ritme circadià". El ritme circadià indueix a la activitat pel matí i a la relaxació per la nit.

El sol és la principal font d´energia del planeta. Les formes orgàniques i també les inorgàniques necessiten llum o energia solar per la seva existencia, i el mateix passa en els essers humans.
Tot el que passa a la natura està vinculat a tot el que passa en el nostre interior. La sortida del Sol fa que ens despertem i ens posem en marxa. La llum del matí entre en els nostres ulls quan els obrim. En primer lloc, les nostres lents oculars descomponen la llum en tot el seu espectre cromàtic (set colors), després els diferents raigs de llum viatgen fins la glàndula rectora del nostre organisme, l´hipotàlem. Aquesta glàndula, que controla el rellotge biològic corporal  envia missatges a la glàndula pineal, que sovint s´anomena " el tercer ull", i aquests misssatges porten instruccions a la glàndula pineal perquè secreti hormones.

Una de les principals hormones més potents de la glàndula pineal és un neurotransmisor que es diu "melatonina". La secreció de melatonina segueix una pauta regular de 24 hores. La melatonina arriba als seus nivelles de producció màxima entre la 1 i les 3 de la matinada, i té el nivell més baix al migdia. 

El cervell també sintetitza un altre neurotrasmisor molt important, la serotonina, que està relacionada amb la nostra sensació de benestar. Té una gran influencia en els ritmes del dia i la nit, en el comportament sexual, la memoria, la gana, els impulsos, la por etc. Al contrari que la melatonina, la serotonina aumenta amb la llum del dia, i el seu nivell més alt es produeix al migdia. També aumenta amb l´exercici físic i amb l´ingesta de sucre.

L´aument o el descens dels nivell de melatonina o serotonina indican a les cèl.lules si es de dia o de nit, i si tenen que estar actives o baixar la seva activitat.
Qualsevol alteració dels ritmes circadians causen alteracions a la secreció d´aquestes hormones. Aquest desequilibri hormonal produeix uns ritmes biològics irregulars que poden perturbar el funcionament de tot l´organisme. De cop ens podem sentir desestabilitzats i estar més susceptibles a desemvolupar una malaltia, des de un refredat o un mal de cap, fins a una depressió.

La glàndula pineal controla la reproducció, la son, la pressió arterial, el sistema inmunològic, les glàndules pituitaria i tiroidea, el creixement cèl.lular, la temperatura corporal i moltes altres funcions vitals. Totes elles depenen del cícle regular de la melatonina, que està controlada una vegada més, per la capacitat del nostre cos de sincronitzar-se amb els ritmes de la natura.

La quantitat de melatonina de què disposa el cos en la resposta a la foscor de la nit depen de la concentració de serotonina que es secreta  segons la quantitat de llum natural que rebem durant el dia. Quan la llum del dia disminueix, la serotonina es transforma automaticament en melatonina.

Si el cos produeix una bona quantitat de serotonina amb la llum natural, també produirà una quantitat suficient de melatonina durant la nit. La glàndula pineal comença a secretar melatonina a partir de les 21.30 i a les 22.30 ( segons l´edat i si no es prenen cap tipus d´estimulant ).

Amb un nivell alt de melatonina a la sang, segons els investigadors de la RNIE ( Red Nacional de Investigación sobre el Envejecimiento), es pot frenar els efectes de l´envelliment, i mantindrem una bona salud, vitalitat i longevitat.

Els cicles de melatonina i seratonina depenen un de l´altre, i estan controlats d´una manera molt precisa per el canvi ambiental. Si no es fan cas d´aquests ritmes marcats per la natura i es fa una vida contraria, es molt probable que la nostra salut pateixi, i que el nostre cos i la nostra ment es desincronitzin.

Un dels grans secrets de la bona salut està en descobrir la nostra intima relació amb l´univers, i es que el cos forma part d´un vincle essencial amb el món exterior. 

Bibliografia: Los eternos secretos de la salud
Autor: Andreas Moritz

Nota:  En reflexelogia estimulem aquest punts: el hipotàlem, la glàndula pineal o epífisis, la hipófisis o glàndula pituitaria que es localitzen com a punts reflexes en el dit gros dels peus i de les mans. Són punts molt importants perquè formen part del nostre sistema endocrí.


divendres, 8 de març del 2013

Dia Internacional de la Dona

Avui és el dia Internacional de la Dona, així que us deixo un poema de la Gioconda Belli, dedicat a totes les dones i en especial a totes aquelles que, com jo, han passat  dels quaranta i uns quants...

DECLARACION NARCISISTA
Como a mis veinte años
otra vez
a los cuarenta y tantos,
el sentimiento de poder.

Desde mis entrañas
floraciones de colores intensos
se alzan y reverdecen.

Veo el mundo
desde una cima donde el aire es liviano
y donde bacantes
entonan cantos
a los placeres exquisitos de la carne.

Diosas magnificas y sabias
que muestran el erotismo
que existe más allá de la piel,
en la plenitud de la vida.

Con el pasado en mis pies,
león manso y domesticado.
Con el futuro abierto,
al otro lado,
desafío vientos y tempestades.

Hay suficiente temple en mis largos dedos
para tomar las bridas de rebeldes corceles
o irme flotando con los unicornios,
a recorrer las noches de luna.

Soy magnífica.
Templo enhiesto de mis elementos
altar de aire, de fuego,
mujer de agua y tierra.

Bibliografia: Apogeo
Autora: Gioconda Belli

divendres, 1 de març del 2013

El poder curatiu de la carícia

Cada cop que algú ens acaricia amb afecte o nosaltres acariciem a una altra persona es produeix un intercanvi emocional que nodreix profondament el nostre cor.
Tocar i ser tocat es fonamental per la salut  tant com una dieta equilibrada, i fins i tot de vegades encara més.

Quan absorbim les feromones(sustàncies químiques que produeix el nostre cos) l´organisme és capaç d´identificar qui és afectuós, fals o agressiu. El cos és capaç de traduir a l´instant tota aquesta informació en potens respostes químiques que ens fan sentir bé o malament. Aquestes respostes internes, però, depenen de com interpretem la nostra experiència.

Quan rebem o fem una carícia alliberem endorfines( hormones que ajuden a calmar el dolor i ens fan sentir bé), serotonina i altres sustàncies que favoreixen la sensació de felicitat.
Si algú vol ajudar a una persona malalta, però no sap com, li pot agafar la mà o fer-li un suau massatge als peus, això l´ajudarà molt més que totes les paraules d´ànim que li podem dir. Els essers humans tenim aquesta capacitat innata que ens fa ser una mica guaridors i que de vegades no la sabem interpretar.

És bonic sentir-se estimat, però també és important saber expressar l´amor per els altres en la forma que sigui posible. Cadascú té l´oportunitat d´acariciar amb tendresa, generositat,  honestedat i sentir-se bé amb ell  mateix, i fer sentir bé als altres només amb aquest acte.

La carícia obre el cor. Moltes víctimes de cardiopaties han tingut el cor tancat, s´havien aïllat en els seus compromisos, activitats socials, feina, etc, i no tenien temps per un intercanvi emocional. Un cor tancat es pot trencar i ser atacat amb facilitat.

Els animals també ens poden ajudar a obrir el cor i fer que ens sentim millor. Molts psiquiatres han inclós " la teràpia de mascota" en el seu repertori terapèutic. Les mascotes ajuden a reduir la tensió arterial i el risc de patir una cardiopatia. Aquesta teràpia s´utilitza en centres de salut mental, escoles, clíniques de rehabilitació i hospitals infantils.

Així doncs si obrim el cor i el cuidem, ell ens cuidarà a nosaltres.

Bibliografia: Los eternos secretos de la salud
Autor: Andreas Moritz