dissabte, 8 de juny de 2013

El cos diu el que la nostra boca calla?

A occident la paraula ha tingut sempre una gran importància per resoldres conflictes psíquics, doncs es considera que verbalitzar allibera emocions reprimides, pel que ha estat el principal mitjà terapèutic per alleugir els mals de l´esperit. Es dóna per fet que en compartir-lo, el dolor s´alleugereix, així com compartir la felicitat es dobla. Està clar que expressar-se i manifestar les emocions de manera tranquil.la i serena amb persones de confiança ajuda a que no quedin enquistades, i que tancar-se en un mateix fa que la vida psíquica s´enrareixi. El problema és que es fa un ús immoderat de la paraula, es parla massa de banalitats i sovint és calla el que s´ha hauria de dir. Quan  la paraula és el suport del penssament, dialogar, contrastar i reflexionar, enriqueix i és terapèutica per ella mateixa. En canvi com deia Cervantes " hablar sin pensar es tirar sin apuntar", encara que això, pel fet de fer aflorar emocions i sentiments ocults mitjançant l´associació d´idees, pot ser un recurs d´instrospecció i una bona teràpia.

"La paraula pot tenir la força d´una fletxa, i penetrar fins al fons de l´esperit de qui l´escolta."
Ésqui (s.V a.C )

En el desenvolupament de la persona, les emocions contrariades, les frustracions, el dolor i les ferides, deixen cicatrius tant en el cos com en el caràcter. La salut és la lliure circulació de l´energia, i la malaltia un estancament. Aquestes tensions acumulades, ja siguin físiques o psíquiques, són , per tant, un impediment per la salut.

Per evitat el dolor que provoca, per exemple, una hèrnia discal, la musculatura de la zona es contrau per inmobilitzar la columna, el que comporta una disminució del rec sanguini, que vol dir menys oxigen, menys respiració i nutrició cel.lular, i acidesa per acumulació de residius metàbolics, de manera que si aquest estat es perllonga acaba provocant la cronificaió del problema i la lesió en forma de artrosi. I el mateix passa a nivell psíquic amb les emocions estancades i mantingudes en el temps: la por, la ira, la tristesa, les preocupacions i l´estrés provoquen bloquejos en la circulació d´energia, una mena de durícies psíquiques per evitar el dolor que acaben condicionant el comportament d´una manera inconscient. Tant el dolor físic, com l´emocional i el moral  propicien la immobilitat a fi d´anestesiar els sentits, desconectant una esfera de l´esser. Aquests bloquejos, als que també s´anomenen cuirasses, són de fet, mecanismes de defensa per evitar el dolor i el patiment. Aquestes cuirasses es poden detectar a nivell físic en transtorns de tot tipus; a nivell psíquic en forma de creences limitants i prejudicis; i a nivel emocional com a reaccions extemporànies. I de fet, tot sovint es manifesten tant en el cos, com en el comportament i en el caràcter. Aquestes cuirasses són un obstacle per la fluida circulació del "qi"(energia), per la lliure expressió de pensaments i sentiments; depenent de la intensitat, en condicions òptimes, quan tot va bé, interfereixen mínimament en la vida, però en condicions abverses, o quan s´aguditzen, poden arribar a generar malaltia.

La perspectiva holística permet veure la totalitat en cadascuna de les parts d´un tot, pel que s´entén que el cos es manifesten les rigideses psíquiques, i la psique reflecteix les tensions físiques. El fisioterapeuta quan toca l´esquena, el reflexoleg quan fa massatge als peus fàcilment troban correlacions entre bloquejos físics i emocionals, i s´han establert paral.lelismes més o menys afortunats entre els transtorns orgànics i les diferents actituds davant de la vida. La Louise Hay ha fet una descripció molt exhaustiva i força ocurrent d´aquestes correlacions, i afirma, per exemple, que el mal de genoll indica que no es trepitja ferm a la vida, conexions tan vagues i subjectives que qualsevol les pot assumir fàcilment, doncs poc o molt, la por, la inseguritat, la necessitat de caminar amb més fermesa per la vida estan al fons de cada pesona.

" en el refredat, el nas raja quan el cos no plora; el mal de coll apareix quan no és posible comunicar les afliccions i l´estómac crema quan la ràbia no aconsegueix sortir " 


Autor: Dr. Miquel Masgrau, metge acupuntor
www.masgrau.net