dimecres, 10 d’octubre del 2012

Relació emocions-òrgans segons la medicina tradicional xinesa

Els nostres òrgans i les nostres emocions són un intercanvi on una emoció pot afectar a un òrgan i un òrgan fer que una emoció estigui descontrolada. El desequilibri energètic entre els òrgans pot afectar directament en l´estat emocional.

Les emocions són respostes normals a la vida, però l´ésser humà de vegades es sent sobrepassat  per una emoció mal gestionada que afectarà als moviments de l´energia alterant els òrgans i les substàncies vitals.
L´emoció forma part d´un pensament. És una expressió, un moviment de l´energia cap a fora. L´emoció fixa en el cos l´expressió del pensament, aixi doncs, el cos té la seva memoria.

Les cèl.lules del cos humà transporten la vibració emocional que s´està vivint cap als òrgans. A generar un estat de salut general o crear malalties, que vindràn d´aquesta vibració de l´emoció que ha vingut generada per un pensament.

Un pensament positiu, una ment calmada, pot ajudar en gran part a controlar les emocions, i per tant moltes de les actuals malalties que patim. Una gran part de les malalties provenen d´estats emocionals alterats, i que s´han perllongat per molt de temps, emocions mal enteses, visions de la realitat que apareixen i que la ment descodifica segons les experiències i consciència personal.

Ment i cos no estan separats, la ment és la part interna del cos, els cos és la part externa de la ment. Qualsevol alteració pot iniciar-se en el cos i entrar en la ment o a l´inversa. Una alimentació desequilibrada, la preferencia de sabors al menjar, la fatiga física, mental i sexual, els factors climatològics adversos, poden afectar l´energia i els òrgans en concret.

Totes les emocions acaben afectan al cor. El cos humà és una unitat i el cor és l´òrgan mestre dels cinc elements en la medicina tradicional xinesa. Qualsevol alteració emocional afecta al cor i a l´inversa.

La medicina tradicional xinesa mostra clarament la relació entre les emocions adquirides i els òrgans.
Parlem d´emocions com la ira, l´alegria, la tristesa i la malencolia, la preocupació, la tristesa, la por i el terror.

LA IRA:  Fetge i Vesícula biliar.
La ira és una emoció molt poderosa que està vinculada a com s´adapta cada persona a l´entorn. Es relaciona amb el ressentiment, l´amargor, la frustació, la ràbia, la rancùnia, etc.
La persona dominada per la ira no té la capacitat de prendre decisions, l´actitut és caòtica, per impulsos, es deixa endur per una energia en espiral que cada cop agafa més força si no es troba el mecanisme per reconeixer-la i poder-la calmar.
Alguns simptomes que apareixen a nivell físic poden ser : una concentració dels vasos sanguinis, malalties reumatiques, mal de cap, atac de cor, úlcera i problemes respiratoris. Apareix una tensió general al cos i dolor en la part mitja de l´esquena.

Entre les funcions del fetge trobem l´emmagatzement de la sang, el control del drenatge i el bon funcionament de l´energia. L´emoció de la ira provoca el bloqueig o estancament de l´energia del fetge. Una de les funcions del fetge és la de regular els moviments energètics de l´organisme i les seves funcions.

Les qualitats innates del fetge són la bondat i l´amabilitat. La persona amb el fetge i la vesícula biliar en equilibri viurà amb iniciativa i creativitat els aspectes de la seva vida. El fetge està regit per Júpiter, que representa el principi del creixament, ment positiva, autoafirmació, curació i el descrobrir de la vida.

L´ALEGRIA: Cor i Intesti prim.
L´alegria és una expressió natural espontànea que afavoreix la salut, relaxa, impregna totes les cél.lules del cos en un estat de benestar, riure provoca un massatge als òrgans. Però l´alegria en un excés es tradueix en un estat eufòric, sobresaltat, fa que no sigui capaç de veure el món ni a un mateix. S´emmascara el món mental interior en una falsa alegria extrema. Es persegueix el plaer i la gratificació a nivell de la companyia de persones, com també d´alló material, creant una insatisfacció inesgotable. Aquesta actitud provoca confusió i inquietutd.

L´alegria desmesurada pot desencadenar en una difilcutad de concentració, estat d´absència i comportaments maníacs i pot abocar a l´apatia. La persona en aquest estat emocional ho expressarà per mitjà d´un riure nerviós, necessitat de parlar molt ràpid, es pot travar la llengua, es fan gestos repetitius, amb paplitacions, és locuaç.

Les manifestacions innates del cor, a nivell de qualitat emocional en equilibri, són l´equanimitat i la temprança. La personalitat en equilibri es manifesta en una harmoniosa autoestima i expressivitat.

El moviment enèrgetic del cor és ascendent. El excés d´alegria provoca que és dispersi la seva energia i l´alenteix. El cor controla la sang, per tant amb un excés també es pertorbarà la circulació sanguinea. 

Al cor li afecten totes les emocions que es viuen. El cor representa l´afecte i l´amor, la capacitat que tenim d´estimar, la vitalitat, aquesta energia fa circular la sang per tot el cos, si el cor batega a ritme estable la persona estarà calmada.

LA PREOCUPACIÓ:  Melsa i Estòmac.
La preocupació d´una manera excesiva, la reflexió exagerada de la vida per un fet concret es transforma en una por a no arribar, a no aconseguir el resultat que s´espera. No es pot escapar de la situació , però hi ha una preocupació excesiva, la ment dona voltes al problema. Ens alliberem de la preocupació amb distraccions fàcils, però la preocupació a poc a poc es pot anar fent més poderosa. Així la ment necessita ocupar-se d´una idea, de records passats, de projeccions de futur i en aquest estat la persona no pot arribar a entendre el problema i menys encara trobar una solució.
La preocupació es viu en un malestar constant, no deixa dormir, hi ha tensions, dolors musculars, inquietuts, ansietat, angoixa. Podran aparèixer problemes cardiovasculars, palpitacions, sequetat de boca i a la llarga manifestar-se atacs de pànic.

La preocupació es relaciona amb la melsa. La melsa s´encarrega de transportar i transformar els aliments que venen de l´estòmac, separa l´útil i ho transforma en energia que envia als òrgans, controla la sang, els músculs i les quatre extremitats, controla l´ascens de l´energia.  La melsa transporta l´energia dels aliments al pulmó, que s´uneix amb l´energia de l´aire formant l´energia toràcica. Si la preocupació es perllonga per molt de temps la melsa debilitada pot afectar al pulmó. D´alguna manera la preocupació es pot dir que ve del cor i es manifesta en la melsa. L´excés de preocupació estanca, anul.la l´energia i fa que la funció de transport i transformació de la melsa es bloquegi i no pugui distribuir el pur i l´útil.

L´energia de la melsa en equilibri farà que la persona sigui virtuosa i amb fe per la vida, les qualitats innates d´aquest òrgan són l´empatia i la veracitat, regeix la vida, l´aprenentatge i la memòria.


LA TRISTESA I MALENCOLIA: Pulmons i Intesti gros.
La tristesa i la malencolia són dos emocions que descriuen l´estat emocional adquirit del dos pulmons del cos humà.
Podríem dir que la tristesa i la malencolia van agafades de la mà de la felicitat. Dos cares de la mateixa moneda, és com el Ying i el Yang, l´un necessita de l´altre, es complementen i s´equilibren.
Es tracta de dos emocions que poden crear un gran buit en la persona, és l´anhel d´una situació diferent que la que es viu, l´anhel d´una persona, la tristesa a canvis forts de la vida, a la soletat, la dificultat de viure el present,

La tristesa i la malencolia són dos emocions que poden arribar a ser additives. La persona si no comprén allò que li fa sentir tristesa i es permet viure-la i transmutar-la, arribant al estat de no actuar, de sentir aquell dolor, pot arribar a ser una tristesa crònica en el sentit de voler permanentment viure segons la creeença d´un mateix, viure en un estat de negació davant una nova experiència, podent en canvi viure-la d´una manera ,més fresca, amb un somriure.Aquestes emocions fan de tapadora, com una mena de viure que invalida a la persona.

La persona pot tenir pensaments foscos, sentir una gran frustació ,viu amb pessimisme les facetes de la seva vida. Es sent aïllat, amb l´ànim baix,  amb sospirs, es pot perdre la gana,  hi ha esgotament, insommi, sequetat de boca,  refredats, mareigos, ganes de plorar i una forta opressió al pit. També pot sentir dolor a l´esquena per sota les espatlles, anar amb l´esquena corbada, i el cap i la mirada baixa. La persona es pot tornar posessiva,  negada a l´alliberament d´expressió i fluïdessa. 

Malalties com la bronquitis o l´asma, ens mostren un grau de tristesa davant un fet en el qual la persona no troba el seu lloc, li falta l´aire, no respira la vida, la persona perd el seu poder de fer allò que desitja, que li agrada, molts cops per voler seguint vivint en el passat,

Els pulmons van lligats amb la respiració, al pas de l´oxigen a la sang. Es tracta d´una funció vital, respirem la vida i recorre les cèl.lules del nostre cos,  inhalem la vida i la retornem a l´univers, rebem i donem.
Una altra funció del pulmó és distribuir l´aire pur i fer-lo descendir junt amb les sustàncies nutritives de la melsa, purgar les vies respiratories per mantenir lliure la respiració.

La tristesa i la malencolia desgasten l´energia del pulmó, poden bloquejar-lo i provocar un consum excessiu d´energia.
Si els pulmons es troben alterats, pot sorgir fàcilment la tristesa i la malencolia, doncs la vida es presenta com una amenaça, que poden defensar els pulmons, defensa a nivell físic i psíquic.
En la medicina tradicional xinesa la tristesa no és el mateix que la depressió, doncs aquesta darrera pot estar causada per moviments alterats de l´energia que afecten a pulmó i especialment al fetge.

Si l´energia del pulmó i l´intesti gros estan en equilibri es manifestarà en la voluntat de viure, la capacitat de adaptar-se als canvis, l´instint de supervivència, amb virtuts com la rectitud i la justicia.

LA POR I EL TERROR : Ronyons i Bufeta.
La por i el terror es corresponen als dos ronyons del cos humà.
La por també es pot manifestar com a inseguretat, un estat permanet de por amb simptomes més suaus, però que es poden viure de manera crònica.

 Els dos ronyons a l´haver de treballar tots dos plegats pot tenir un simbolisme de  relació amb els altres.
Els ronyons guarden un equilbri intern netejant la sang de sustàncies tòxiques. Per l´orina, a nivell mental, diríem que netegen i expulsen la negativitat.
La persona es sent covarda, es vol tancar a casa en soletat, té por de la gent, poden apareixer fòbies, neurosis, és reservada, pot haver incontinència urinària i fecal ( per la perdua d´energia que provoca l´emoció). També afectarà a la part baixa de l´esquena.

Els ronyons s´encarreguen de dirigir la reproducció, el creixement i el desenvolupament. En els ronyons es guarda l´essència heretada dels pares i és primordial per el creixament. Controlen els líquids i separen allò pur i ho transporten cap als pulmons i el que és impur ho evacuen. Controlen la recepció de l´aire, ajundant als pulmons a respirar i fer descendir l´aire de dalt a baix. Governen els ossos, produeixen medúl.la, alimenten el cervell i transformen la sang. Comuniquen i s´obren a la oïda. Són la voluntat de portar a terme projectes i la voluntat de viure.

L´emoció de la por és perillosa, perquè pot ser que la persona no l´expressi, com faria amb la ira. En la por es consumeix l´energia i ofega les forces vitals.

Els ronyons es relacionen amb el psíquisme i l´assertivitat i s´identifica, quant a qualitats innates, amb la saviesa i la confiança.


Bibliografia: " El gran libro de la Medicina China" Li Ping.
Ed. Martinez Roca