La
paraula tantra bé de l´arrel “tan” que significa amplitud, totalitat. Aquesta via mística ha marcat profundament el
Budisme i l´Hinduisme conservant al mateix temps les seves propies característiques
shivaítas.
Va ser
transmés per nombrosos llinatges dels quals alguns troben la seva font fa cinc
o sis mil anys en la vall de l´ Indo. El tantra va
arribar al seu esplendor entre els segles set i tretze, en el regne de Odyana,
en la veïna Cachemira i en l´ Asma, situat a les antípodes de la cadena de l´
Himalaya. D´ Odyana, Padmasambhava va introduir el tantra al Tibet en el segle
vuit, mentre que a la mateixa època es difonia per tota l´India i Nepal, però
també a la Xina, Japó i Indonesia.
La recerca tàntrica té el seu eix sobre l´idea de què no hi ha res a afegir o treure a l´ésser, doncs aquest té l´essencia absoluta. Situat més
enllà del dogma, de la creença, de la religiositat, dels preceptes morals, és
un ascepticisme laic per excel.lència, totalment integrat a la realitat de la
vida quotidiana. És una via femenina i esfèrica que inclou la totalitat dels éssers i reconeix plenament la força de la dona. És una via de retorn a la font
original, a l´ ésser embrionari que inclou la totalitat.
El
tantra abraça tota forma de vida creativa i destaca la bellesa continguda en
els petits detalls que ens regala l´univers: l´art, la música, la filosofia, la
dansa, la sexualitat. Res és bo o dolent. Tot forma un tot.
La meditació com a via
La
meditació és accedir a la part més profunda del nostre ésser, no contaminada
per la nostra cultura, les nostres creences, les nostres experiències, el
nostre sentit de l´ego i de la separació. Es situa més enllà de tota divisió entre
nosaltres i l´ absolut. És descobrir en
un mateix l´espai i la totalitat per damunt del pensament diferenciador, és el
retrovament de l´estat natural de la ment.
Meditar
ajuda a reordenar la ment i calma l´ansietat. Millora la comprensió d´objectius i motivacions, equilibra el caràcter. També pot ajudar a fer resurgir
motivacions, traumes, emocions o energies enquistades.
Les
maneres de meditar que corresponent al tantra de Cachemira i d´ Odyana, tal i
com Padmasambhava va introduir en el Tibet al segle VIII són:
La no-meditació
Cal
instal.lar-se d´una manera còmoda en la calma i el silenci. Ens aseiem amb l´esquena ben recte, perfectament
distesa, amb la respiració natural, suau i silenciosa. Situem la nostra atenció
en un estat de presència absoluta sense que la ment vagi vagant en els tres
temps. És l´estat natural de la ment que resta espontaneament en l´estat de no-
distracció, de no-producció, de no-meditació.
La meditació del cor
Si no
podem entrar de cop en aquest estat ens concentrem en una lletra d´un vermell
radiant en el centre del cor, de la mida que ens sembli apropiada. Aquesta
imatge ha d´ estar present molt vivament, sense esforç i que ella absorbeixi
tota la nostra atenció.
La
concentració i la serenitat
Agafem
un objecte simple i el posem davant nostre, hem de dirigir la nostra mirada
sobre aquest objecte sense moure les pestanyes, i no podem deixar que cap cosa
ens ocupi la nostra ment i fixan-nos en la seva presència d´una manera natural
i distesa. Mirem tot el que se´ns pot presentar sense agafar-ho i a poc a poc
anirem troban la pau. Tot el que apareix es llibera naturalment, sense esforç
per part nostre. Aviat no podrem sortir d´aquest estat, ni tampoc
tindrem ganes de moure´ns. Serà el senyal de què ens anem familiaritzant amb la
calma .
