El rellotge biològic marca un ritme específic o un comportament cíclic a un grup de cèl.lules, a un òrgan o a una glàndula endocrina. Els diferents rellotges biològics están vinculats intrínsecament a un rellotge central.
Aquest rellotge coordina els diferents rellotges biològics entre si, i s´assegura que cada activitat del nostre cos es realitzi segons el seu pla mestre. Aquest pla mestre fa que l´organisme faci un constant esforç per mantenir un equilibri perfecte. El rellotge central està controlat per el cicle més important, el " ritme circadià". El ritme circadià indueix a la activitat pel matí i a la relaxació per la nit.
El sol és la principal font d´energia del planeta. Les formes orgàniques i també les inorgàniques necessiten llum o energia solar per la seva existencia, i el mateix passa en els essers humans.
El sol és la principal font d´energia del planeta. Les formes orgàniques i també les inorgàniques necessiten llum o energia solar per la seva existencia, i el mateix passa en els essers humans.
Tot el que passa a la natura està vinculat a tot el que passa en el nostre interior. La sortida del Sol fa que ens despertem i ens posem en marxa. La llum del matí entre en els nostres ulls quan els obrim. En primer lloc, les nostres lents oculars descomponen la llum en tot el seu espectre cromàtic (set colors), després els diferents raigs de llum viatgen fins la glàndula rectora del nostre organisme, l´hipotàlem. Aquesta glàndula, que controla el rellotge biològic corporal envia missatges a la glàndula pineal, que sovint s´anomena " el tercer ull", i aquests misssatges porten instruccions a la glàndula pineal perquè secreti hormones.
Una de les principals hormones més potents de la glàndula pineal és un neurotransmisor que es diu "melatonina". La secreció de melatonina segueix una pauta regular de 24 hores. La melatonina arriba als seus nivelles de producció màxima entre la 1 i les 3 de la matinada, i té el nivell més baix al migdia.
El cervell també sintetitza un altre neurotrasmisor molt important, la serotonina, que està relacionada amb la nostra sensació de benestar. Té una gran influencia en els ritmes del dia i la nit, en el comportament sexual, la memoria, la gana, els impulsos, la por etc. Al contrari que la melatonina, la serotonina aumenta amb la llum del dia, i el seu nivell més alt es produeix al migdia. També aumenta amb l´exercici físic i amb l´ingesta de sucre.
L´aument o el descens dels nivell de melatonina o serotonina indican a les cèl.lules si es de dia o de nit, i si tenen que estar actives o baixar la seva activitat.
Qualsevol alteració dels ritmes circadians causen alteracions a la secreció d´aquestes hormones. Aquest desequilibri hormonal produeix uns ritmes biològics irregulars que poden perturbar el funcionament de tot l´organisme. De cop ens podem sentir desestabilitzats i estar més susceptibles a desemvolupar una malaltia, des de un refredat o un mal de cap, fins a una depressió.
La glàndula pineal controla la reproducció, la son, la pressió arterial, el sistema inmunològic, les glàndules pituitaria i tiroidea, el creixement cèl.lular, la temperatura corporal i moltes altres funcions vitals. Totes elles depenen del cícle regular de la melatonina, que està controlada una vegada més, per la capacitat del nostre cos de sincronitzar-se amb els ritmes de la natura.
La quantitat de melatonina de què disposa el cos en la resposta a la foscor de la nit depen de la concentració de serotonina que es secreta segons la quantitat de llum natural que rebem durant el dia. Quan la llum del dia disminueix, la serotonina es transforma automaticament en melatonina.
Si el cos produeix una bona quantitat de serotonina amb la llum natural, també produirà una quantitat suficient de melatonina durant la nit. La glàndula pineal comença a secretar melatonina a partir de les 21.30 i a les 22.30 ( segons l´edat i si no es prenen cap tipus d´estimulant ).
Amb un nivell alt de melatonina a la sang, segons els investigadors de la RNIE ( Red Nacional de Investigación sobre el Envejecimiento), es pot frenar els efectes de l´envelliment, i mantindrem una bona salud, vitalitat i longevitat.
Els cicles de melatonina i seratonina depenen un de l´altre, i estan controlats d´una manera molt precisa per el canvi ambiental. Si no es fan cas d´aquests ritmes marcats per la natura i es fa una vida contraria, es molt probable que la nostra salut pateixi, i que el nostre cos i la nostra ment es desincronitzin.
Un dels grans secrets de la bona salut està en descobrir la nostra intima relació amb l´univers, i es que el cos forma part d´un vincle essencial amb el món exterior.
Bibliografia: Los eternos secretos de la salud
Autor: Andreas Moritz
Nota: En reflexelogia estimulem aquest punts: el hipotàlem, la glàndula pineal o epífisis, la hipófisis o glàndula pituitaria que es localitzen com a punts reflexes en el dit gros dels peus i de les mans. Són punts molt importants perquè formen part del nostre sistema endocrí.
Nota: En reflexelogia estimulem aquest punts: el hipotàlem, la glàndula pineal o epífisis, la hipófisis o glàndula pituitaria que es localitzen com a punts reflexes en el dit gros dels peus i de les mans. Són punts molt importants perquè formen part del nostre sistema endocrí.
