Filosofia xinesa

L´aigua és la cosa més suau 

i encara així pot penetrar montanyes i terra.

Això mostra clarament el principi de què 

la suavitat supera la duresa.

Lao Tzu

Les quatre lleis de l´espiritualitat

A l´India s´ensenyen les quatres lleis de l´ espiritualitat.

-  La primera:

La persona que arriba és la persona correcta, és a dir, que ningú arriba a les nostres vides per casualitat, totes les persones que ens envolten, que interactuen amb nosaltres, són allà per alguna raó, per fer-nos aprendre i avançar en cada situació.

- La segona:

El que succeeix és l´única cosa que podia haver succeït, res, però res, absolutament res del que ens succeix ens les nostres vides no podia haver estat de cap altre manera. Ni tan sols el detall més insignificant, el que va passar va ser l´únic que va poder passar, i va haver de ser així, perquè aprenguem aquesta lliço i seguim endevant.

Totes i cadascuna de les situacions que succeexen són perfectes encara que la nostra ment i el nostre ego es resisteixi i no vulgui aceptar-ho.

- La tercera:

En qualsevol moment que comenci és el moment correcte. Tot comença en el moment indicat, ni abans ni     després. Quan estem preparats perquè una cosa comenci a les nostres vides, és allà quan començarà.

I la quarta i última:

Quan alguna cosa s´acaba, acaba simplement així. Si alguna cosa va acabar en les nostres vides, és per la nostra evolució, per tant és millor deixar-ho, seguir endavant i avançar ja enriquit amb aquesta experiència.

Untar-nos amb oli, una bona pràctica

Per nodrir, hidratar i protegir la pell no és necessari gastar-nos molts diners, podem fer-ho d´una manera casolana, efectiva i econòmica amb olis vegetals. Les cremes que hi ha al mercat estan plenes de productes tóxics derivats del petroli, com és la parafina que l´únic que fan és tapar el porus de la pell,  i a més tenen un efecte rebot, la pell encara es torna més seca.

Las glàndules sebàcies s´encarregen de què la nostra pell estigui coberta d´una fina capa de greix que  ajuda a mantenir l´equilibri de les bacteries que viuen en la pell, a més de protegir-la.

En diferents tradicions médiques i religioses ha sigut un costum untar-se d´oli, sobre tot en nens i ancians.

Untar-nos amb oli abans de ensabonar-nos en ajudarà a protegir la nostra pell.

En la pell es poden utilitzar molts olis: d´oliva, de sèsam, de lli, d´ametlla etc. A més hi podem afegir unes gotes d´oli essencial segons les nostres necessitats i gustos.

Per afegir l´oli essencial ( hi podem barrejar fins a tres olis essencials ) utlilitzarem  un oli base com el d´ametlla que ens serà molt fàcil de trobar.

Exemples d´olis essencials que podem utilitzar:

-  L´oli essencial de romani és molt útil a l´hivern, activa el rec sanguini  i escalfa tot el cos, estimula el metabolisme, millora la nostra energia i la capacitat de concentració. Aquest oli essencial està recomenat en persones que pateixen reumatisme. Les pells fredes, flàccides i amb cel.lulitis també se´n beneficien.

- L´oli essencial de llimona té un efecte refrescant i regenerador, ens pot ajudar en estats d´humor depressius, en cas de hipotensió arterial, per pells sensibles, reforça el sistema de defensa de la pell, aumenta la secreció de les glàndules sebaceas de les pells seques.

- L´oli essencial d´espígol ens ajuda ens periodes d´estrés, debilitat, és tranquilitzant, molt útil en les picades d´insectes, calma les al.lergies de la pell i és un bon antisèptic.

- L´oli essencial de farigola que ens ajudarà en les malalties reumàtiques dels mùsculs i de les articulacions. Estimula l´eliminació de toxines en l´organisme, és un exelent antiinflamatori i antisèptic.

Ajuda a la formació de hormones sexuals masculines. 

 Preparat d´oli pel bany:

En una ampolla de vidre de 200 ml d´oli d´ametlles i afegim tres tipus d´olis essencials, en aquest cas farem una combinació per obtindre un oli corporal activador i molt estimulant.

Afegirem dotze gotes d´essència de llimona, dotze gotes d´essència de romani i dotze gotes d´essència de fusta de sandal, aquesta última essència té un caràcter masculí i activa les hormones masculines. Aquestes hormones també es produeixen en l´organisme de les dones, encara que en menys quantitat i són molt importants per el procés de combustió i eliminació de sustancies velles i que ja no es poden aprofitar. En dones estrogenas amb tendencia a l´ obesitat, cel.lulitis i retenció de líquids dels teixits, compensa els excés de hormones femenines, els  estrogens, que són els responsables d´aquesta retenció de liquids.

Aquest preparat l´utilitzarem  abans de la dutxa amb la pell seca i ens farem una bona frega per tot el cos començan per els peus en direcció al cor, es a dir sempre ascendent.
Després ens podem passar l´aigua amb una mica de sabó, els sabó no té que ser excessiu. I ens aixugarem bé, és important que no quedi restes d´ oli a la pell.

En aquest preparat si no tenim oli d´amnetlles podem utilitzar oli d´oliva, millor de primera prensada. L´oli d´oliva és un bon antioxidant perquè porta vitamina E.

Exfoliant amb oli d´oliva i sal marina gruixuda:

Si la nostra pell és sensible podem fer servir sal fina o sucre. Aquest preparat exfoliant el farem servir igual que el preparat anterior, amb la pell seca i  fent fregues des de els peus fins els pits. Si fem la part de l´escot  hem de tenir cura de no fregar molt fort, la pell d´aquesta zona és molt fina i delicada, després ens dutxarem ( amb molt poc sabó) i ens aixugarem bé.
En les pells delicades un cop cada quinze dies serà suficient, en pells seques i desvitalitzades podem fer-ho un cop a la setmana i a l´estiu si ho creiem necessari dos cops per setmana.


Montserrat Arincón

El cos diu el que la nostra boca calla?

A occident la paraula ha tingut sempre una gran importància per resoldres conflictes psíquics, doncs es considera que verbalitzar allibera emocions reprimides, pel que ha estat el principal mitjà terapèutic per alleugir els mals de l´esperit. Es dóna per fet que en compartir-lo, el dolor s´alleugereix, així com compartir la felicitat es dobla. Està clar que expressar-se i manifestar les emocions de manera tranquil.la i serena amb persones de confiança ajuda a que no quedin enquistades, i que tancar-se en un mateix fa que la vida psíquica s´enrareixi. El problema és que es fa un ús immoderat de la paraula, es parla massa de banalitats i sovint és calla el que s´ha hauria de dir. Quan  la paraula és el suport del penssament, dialogar, contrastar i reflexionar, enriqueix i és terapèutica per ella mateixa. En canvi com deia Cervantes " hablar sin pensar es tirar sin apuntar", encara que això, pel fet de fer aflorar emocions i sentiments ocults mitjançant l´associació d´idees, pot ser un recurs d´instrospecció i una bona teràpia.

"La paraula pot tenir la força d´una fletxa, i penetrar fins al fons de l´esperit de qui l´escolta."

Ésqui (s.V a.C )

En el desenvolupament de la persona, les emocions contrariades, les frustracions, el dolor i les ferides, deixen cicatrius tant en el cos com en el caràcter. La salut és la lliure circulació de l´energia, i la malaltia un estancament. Aquestes tensions acumulades, ja siguin físiques o psíquiques, són , per tant, un impediment per la salut.

Per evitat el dolor que provoca, per exemple, una hèrnia discal, la musculatura de la zona es contrau per inmobilitzar la columna, el que comporta una disminució del rec sanguini, que vol dir menys oxigen, menys respiració i nutrició cel.lular, i acidesa per acumulació de residius metàbolics, de manera que si aquest estat es perllonga acaba provocant la cronificaió del problema i la lesió en forma de artrosi. I el mateix passa a nivell psíquic amb les emocions estancades i mantingudes en el temps: la por, la ira, la tristesa, les preocupacions i l´estrés provoquen bloquejos en la circulació d´energia, una mena de durícies psíquiques per evitar el dolor que acaben condicionant el comportament d´una manera inconscient. Tant el dolor físic, com l´emocional i el moral  propicien la immobilitat a fi d´anestesiar els sentits, desconectant una esfera de l´esser. Aquests bloquejos, als que també s´anomenen cuirasses, són de fet, mecanismes de defensa per evitar el dolor i el patiment. Aquestes cuirasses es poden detectar a nivell físic en transtorns de tot tipus; a nivell psíquic en forma de creences limitants i prejudicis; i a nivel emocional com a reaccions extemporànies. I de fet, tot sovint es manifesten tant en el cos, com en el comportament i en el caràcter. Aquestes cuirasses són un obstacle per la fluida circulació del "qi"(energia), per la lliure expressió de pensaments i sentiments; depenent de la intensitat, en condicions òptimes, quan tot va bé, interfereixen mínimament en la vida, però en condicions abverses, o quan s´aguditzen, poden arribar a generar malaltia.

La perspectiva holística permet veure la totalitat en cadascuna de les parts d´un tot, pel que s´entén que el cos es manifesten les rigideses psíquiques, i la psique reflecteix les tensions físiques. El fisioterapeuta quan toca l´esquena, el reflexoleg quan fa massatge als peus fàcilment troban correlacions entre bloquejos físics i emocionals, i s´han establert paral.lelismes més o menys afortunats entre els transtorns orgànics i les diferents actituds davant de la vida. La Louise Hay ha fet una descripció molt exhaustiva i força ocurrent d´aquestes correlacions, i afirma, per exemple, que el mal de genoll indica que no es trepitja ferm a la vida, conexions tan vagues i subjectives que qualsevol les pot assumir fàcilment, doncs poc o molt, la por, la inseguritat, la necessitat de caminar amb més fermesa per la vida estan al fons de cada pesona.

" en el refredat, el nas raja quan el cos no plora; el mal de coll apareix quan no és posible comunicar les afliccions i l´estómac crema quan la ràbia no aconsegueix sortir " 

Autor: Dr. Miquel Masgrau, metge acupuntor
www.masgrau.net

La paradoxa del nostre temps

Tenim cases més grans, però families més petites.

Més conveniències, però menys temps.

Més titols, però menys sentit.

Més coneixements, però menys capacitat de judici.

Més experts, però més problemes.

Més medicines, però menys salut.

Hem anat fins la lluna i hem tornat,

però ens costa creuar el carres per coneixer el nou veí.

Tenim molt en quantitat, però poc en qualitat.

Homes grans, però caràcters petits.

Beneficis elevats, però relacions superficials.

Són temps on hi ha molt al aparador, però res a la rebotiga.

DALAI LAMA

Fira Natturapia

Què poden aportar les teràpies alternatives?

L´osteopatia, que postula determinats massatges o manipulacions, especialment a la regió vertebral, què és on tenen més eficàcia, extensible a l´aparell locomotor en general, són unes actuacions osteopàtiques que relacionen desequilibris del nostre organisme, especialment a la columna.

L´acupuntura, que treballa sobre meridians energètics, activan-los, equilibran el Yin i el Yang.

El Shin Jyutsu, una aportació filosòfica, artística i curativa japonesa que es basa en trobar l ´harmonia aplicant els camps d´energia vital a les energies del cos per desbloquejar-les o revitalitzar-les.

L´homeopatia, que prové de hómoios ( semblants) i páthos(malaltia), és un sistema terpèutic que consisteix en tractar les malalties mitjançant substàncies capaces de produir una reacció anàloga a la malaltia que es vol combatre: similia similibus curantur ( els semblants curen els semblants ). L´homeopatia reconeix una capacitat innata de l´organisme per mantenir-se. Aquesta capacitat és la força vital, la qual regula automàticament les seves funcions i les seves reaccions per fer front a les agressions del medi extern i restablir la salut.

En fer ingerir unes dissolucions infinitesimals de substàncies que entren en simpatia amb l ´energia vital i l´estimulen, l´homeopatia intenta ajudar la reacció natural per mantenir l´equilibri, i això actua a favor del cos i mai en contra dels símptomes, cosa que sí fa la malalatia convencional o al.lopàtica.

Les flors de Bach, la reflexologia, la naturopatia i un llarg etc, una infinitat de cures mèdiques que tenen lloc propi, ja sigui com a simplies tècniques o bé com concepcions més generals, però totes entenen l´entitat humana dins la seva unitat espiritual i física, o en la seva relació amb l´entorn físic i universal.

Però la medicina té la tendència, diguem-ne natural, de negar la positivitat intrínseca d´aquestes " altres medicines" al.legant-ne la manca de cientificisme. No tenim proves objectives del funcionament dels seus mecanismes curatius. Per exemple l´acupuntura  o la reflexoteràpia ens parlen de meridians, d´equlibris del Yin i Yang, ens diuen que tot l´organisme corporal es reflecteix en la planta del peu i , que per tant, si pot incidir per curar, però la medicina cientificopositivista es pregunta raonadament quina relació hi ha entre una part de la nostra planta del peu i el ronyó, per exemple. És evident que no tenim cap dada objectiva que ho provi, però, en canvi, aquestes tècniques orientals ens demostren que tocan aquesta part del peu o posant agulles en llocs determinats milloren patologies del nostre cos situat a distància.

Hem de tenir en compte que, tot i tratar-se d´experiències empíriques de segles, no existeixen metodologies cièntifiques que n´expliquin els mecanismes d´actuació, com tampoc no disposem d´estadístiques contrastades per aquestes teràpies. Solament l´empirisme fonamental en unes bases teòriques, la pràctica diària i l´observació ens demostren que en bastants casos, amb les tècniques aplicables, s´obtenen curacions i milloren patiments. Per tant diriem que " van bé".

Com que són opcions relativament modernes en la pràctica actual d´Occident, se´n comença a racionalitzar l´ús i a estandaritzar-ne la pràctica per a unes determinades patologies i uns determinats pacients. Amb un cert menyspreu, es diu que una persona ha millorat en els seus símptomes amb acupuntura o reflexoteràpia perquè la seva patologia era banal i podia haver millorat amb qualsevol altra teràpia o per efecte placebo. De totes maneres, els fets objectius són que molts pacients milloren. Són teràpies que a vegades han aconseguit certs èxits després del fracàs d´altres teràpies convencionals, que han permés obtenir millores, especialment en el terreny de les denominades malalties o patiments funcionals.

Com que hi ha evidències del caràcter positiu d´aquesta mena de teràpies, la medicina cientificopositivista no ha de ignorar-les, les ha de coneixer, s´hi ha d´implicar, amb els seus mètodes racionals, obtenir unes metodologies que racionalitzin les indicacions i l´ús d´aquestes teràpies.

Hi ha societats o agrupacions científiques reconegudes oficialment, però encara estem a l´inici. De la mateixa manera que les aportacions d´aquestes teràpies comencen a ser valorades per la comunitat científica establerta, encara existeix un ampli rebuig dels professionals a utilitzar-les i a reconèixer-ne els beneficis.

Al poder científic establert, ja sigui pel domini dels cosos doctrinals de les especialitats o per el poder econòmic de les grans figures mèdiques establertes o de les indústries medicosanitàries, no li interessen els canvis que posin en dubte la manera de fer i els tarannàs imperants. Afegim que són teràpies que no necessiten grans aparells tècnics diagnòstics ni terapèutics, que no fan bellugar gran quantitat de diners, ja que normalment es fonamenten en una íntima relació entre el pacient o malalt i el terapèuta.

Si hi ha un tret que tenen en comú aquestes teràpies, és entendre l ´entitat humana com un organisme producte de l´evolució natural, i entendre que, si pateix, és perquè està en desequilibri amb aquesta natura que l´ha fet posible. Interpretar i actuar sobre aquesta " unitat" específica és la funció del terapeuta o el professional, sigui naturopata, homeòpata etc..

Aquestes medicines, i la infinitat de tècniques conegudes també com alternatives s´haurien de tenir en compte i ser motiu d´estudi i coneixament en les universitats per ser incorporades al bagatge intel.lectual i científic del coneixament en ciències de la salud. No fer-ho significa amputar importants coneixaments que es mostren efectius i que avui conviuen en el nostre planeta. Per dir-ho graficament, no pot ser que milions de xinesos o indis s´hagin estat equivocan durant milers d´anys.

Bibliografia: La salut avui: ciència o negoci?  Converses amb un metge

Autors: Carles Forns i Rosa Vila